Segona cronica del viatge

No vull que ningu es queixi de les faltes ortografiques. Els teclats anglesos no tenen accents i la veritat es que fa mal als ulls escriure aixi. Per altra banda tampoc cal que patiu, en Pep esta viu (de moment).

Ell va arribar a Victoria Station cap a la una (tal i com tocava), el problema es que sent dissabte nit la circulacio era espectacular. Jo vaig agafar el bus a Commercial Road direccio Liverpool Station i alli trasbord de bus cap a Victoria Station. Crec que al bus jo era l'unic que no anava begut. Finalment arribo a Victoria Station cap a les 2 i poc.

Em trobo el Pep parlant amb un grup de 4 espanyoles davant de Pacha London. El tio tot felis (no hi ha C trencada...) perque la veritat es que estava molt ben acompanyat. Previament havia estat parlant una estona amb un suis que anava molt ben vestit pero sense sabates. Segons el pobre boig perque aixi li era mes comode. Despres de tanta historia ens encaminem cap a Picadilly Circus amb un bus per fer transbord alli cap a un que ens portes cap a casa.

Picadilly Circus es espectacular en tots moments, pero en divendres o dissabte nit es algo INCREIBLE. Per diverses raons: pel nombre de gent que hi ha, per la quantitat de borratxos, pels guiris, pels bici-taxis, pels repartidors de propaganda, pels anuncis de llum i color... i com no, per les angleses. A Anglaterra les noies tenen la sana (i santa) costum de sortir de festa amb taconets i vestidets tot i el fred que fa a les nits. I nosaltres passejant amb dos maletots per alli el mig.

Finalment trobem el bus que ens havia de portar cap a casa, aixo si, donant una volta per tot Londres. Agafeu un mapa i veureu la senzilla linia que es pot fer entre Picadilly Circus i Shadwell (abaix a la dreta). Doncs el bus va passar previament per Camdem i donant la volta va anar a petar a Aldgate (que no Shadwell). Al bus van quedar dormint 4 tios desperdigats i borratxos. No cal ni que citi la gent que va anar pujant i baixant del bus durant el trajecte. Incloses dues angleses massa ben alimentades que no paraven de riure de nosaltres perque se'ns queien les maletes cada cop que frenava el kamikaze de l'autobusero. A casa vam arribar a les 4:30 del mati amb el sol sortint per la finestra, aixi que ja podeu imaginar com vam dormir (apart del fred que fa i nosaltres nomes amb llensol).

Al dia seguent vam anar a fer la compra. El pis on estem es un pis de GUARROS. Si, GUARROS en majuscules. Son tots colombians simpatics pero GUARROS, MOLT GUARROS. Per comensar teniem un tomaquet podrit a la nevera i un enciam de color negre. A mes de la roba estesa a la barana de les escales.

Aquesta tarda hem anat a buscar feina, anant a parar a la botiga d'Abercrombie. Hem vist el cel i podem dir que es el paradis. Musica altissima, sembla una disctoteca. Un exercit de treballadors i TREBALLADORES (totes rosses mega-ultra-super-buenorras), que com que no hi ha gaire feina perque son massa gent treballant es dediquen a ballar. Pero res del que us pugui explicar aqui s'acostara ni una milessima part al que hem sentit nosaltres en entrar alli.

El pacte que hem fet es que si hi aconseguim entrar a treballar anirem un cop al mes a missa i ens farem creients. Ho juro.