Regals per a en Fritz

Ja som a Barcelona, però no podia deixar estar el bloc sense abans fer referència als "regalets" que vàrem deixar a en Walter Fritz, el llogater estafador:

- Salxitxes florides amagades a forats del sostre/paret. Calculo que en un mes o dos la pudor que farà serà considerable.

- Habitació extremadament bruta i desordenada: papers de diari, bosses de super...

- Coixí rajat i material de l'interior buidat per l'habitació.

- Condó penjat de la cortina.

- Mostra de semen en un got sobre la tauleta de nit.

- Revistes porno per l'habitació.

- Sal pel terra de tota la cuina.

- Sal a la rentadora a mode de detergent (ja veurem com els hi queda la roba).

- Nevera nova de trinca a prendre pel cul. Resistència petada.

- ...

A veure si tenim sort i en Fritz no forma part de cap màfia colombiana ni res per l'estil que ens vingui a buscar a Barcelona o, com afirma en Pep, que ens vinguin a tirar còctels-molotov a casa.

Actualització d'emergència

Són les 2 del matí i m'acabo d'adonar que el vol que teniem pagat no era per demà, sinó per avui. És a dir, hem perdut el vol i no sabem com tornar. De moment no li he dit res al Pep perquè està dormint. Demà veurem com ens ho fem però és probable que algú de vosaltres rebi una trucada per demanar diners per poder pagar un vol nou... La cosa pinta FATAL.

Putades en marxa

Ahir va donar-se per iniciada la fase de "putea a Fritz" (Fritz es el llogater). En primer lloc ja hem amagat dues salsitxes florides per la cuina, calculo que en unes dues setmanes pot fer una pudor considerable i no sabran d'on ve. Tambe estem omplint la casa de trastos que trobem pel carrer quan tornem de festa i despres fem veure que no sabem com han arribat alli.

Ens queda pendent, probablement per aquesta nit, pixar-nos dins de la seva ampolla d'oli de forma que no es noti, excepte a l'hora de cuinar, clar. Una altra de les graciositats que els espera es que podem treure el tub de la cisterna del vater de forma que quan es tiri de la cadena tota l'aigua anira a parar a terra. I una cisterna te suficient aigua per inundar un lavabo.

Dema tornem cap a Barcelona, aixi que ens veiem a les festes de Gracia!

Dies en bona companyia

Aquesta setmana hem estat molt ben acompanyats. Anessim on anessim el Pep i jo portavem una escorta de noies al darrera que a mes anaven variant segons el dia. Durant aquesta setmana ens han vistat la Meri i la Ester, una amiga de la Naiara que com que la rossa treballava li haviem de fer de cangur (i encantats).

Passo directament a les fotos que no tinc ganes d'escriure.

Meri i Ester a Harrods

Pep fent el mono a Harrods

Meri, Carlos i Ester dinant a Hyde Park

La Meri bufant el seu pastis d'aniversari abans d'anar a Pacha London


Meri dinant a St. James Park



Pep a St. James Park


Carlos dinant a St. James Park

Pep menjant un penis fora de la TATE Modern Gallery

Sopant a Canary Wharf

Pep buscant alguna cosa i Meri mirant una revista porno

Tema apart. Necessitem idees per putejar a l'amo de la casa. Ens ha fet una putada amb els diners del diposit, aixi que se la volem tornar. Ja tenim alguna idea pensada a l'estil carregar-nos la rentadora o deixar merda sota la moqueta que previament haurem arrancat. S'accepten suggerencies. Deixo per un altre dia la historia nocturna de Pacha, la fauna que hi ha i els escocesos borratxos fans del Celtic.

Party Night

Va, no patiu que hem estat molt enfeinats aquests dies, per això no hem actualitzat. Divendres vam sortir de festa, Pep i jo. Sols. El cap de setmana anterior ja haviem sortit però ni molt menys amb la mateixa contundència que, tot sigui dit, no va ser premeditada. 

La nit va començar amb el sopar acompanyat d'alguna pinta de Carling. Mentre feiem els postres va arribar l'amic Caracoles i es va apuntar a la beguda. A mesura que anaven caient les pintes les històries anaven degenerant, fins al punt que vam descobrir que l'amic Caracoles era pare. El tio té un fill a Colombia (ell té 24 anys) i li envia una part del que guanya a Londres. Posteriorment ens va fer una classe magistral (o Master Class) sobre com lligar i com tractar amb dones. És tot un geni. La llàstima és que tenia la mudança el matí següent, per marxar cap a una casa on estaria amb dues brasilenyes i dues italianes. En resum: un geni.

Desprès de despedir-nos com calia de l'amic Caracoles (això de "com calia" és un dir perquè cap dels dos recorda l'acomiadament) ens dirigim cap a la City, on es troba la discoteca objectiu. El camí una altra aventura. Perduts entre gratacels i donant voltes al pirulí de Norman Foster que, per molt que el German opini el contrari, creiem que és més guapo el de Barcelona. Dins de la discoteca poca cosa a destacar, més que res perquè tampoc recordem res. Només que el cambrer ens va convidar a 3 rondes de xupitos de Tequila i que mentre feien fora a tothom de la discoteca nosaltres podiem continuar a la zona VIP xerrant amb un altre cambrer i una noia.

Com que el Pep és un maquineta de la festa no en tenia prou amb una discoteca, així que vam entrar a una altra de les de la City. El tema clau està en anar exageradament ben vestit, posar cara de tenir molts diners i entrar ràpid, com si la cua no anès amb tu. I efectivament, si es fa així no cal fer cua. A cap de les dues discoteques vam fer cua fent-nos passar per gent important d'Espanya. La nostra excusa és que som "importem vins d'Espanya". En aquesta discoteca a més erem dels pocs nois que hi havia, d'aquí la foto del Pep rodejat de fèmines humides.

Evidentment al dia següent no ens podiem moure del llit. Ressaca extraordinaria i mal de panxa contundent, a més de cagarrines de diferents colors. Això sí, una Party Night per recordar. Ah! I demà Pacha London!

La nevera de casa

Pep - Caracoles - Carlos

Triunfeti Pep

Demasiado alcohol nubla la vista

A la terrassa del The Light

Atenció a la cara del Pep

Pep i un bus

La RESSACA

La botiga de joguines més gran del món

Això és el que hem visitat avui: la botiga de joguines més gran del món. Es troba a Regents Street i si no recordo malament són 5 o 6 pisos replets de joguines. Algunes típiques i simplones, com ara els peluxos, altres divertides i guapes, com els boomerangs o helicopters teledirigits. Destaca el fet de que les joguines es poden provar i fer una mica el ganso per la botiga.

La veritat és que erem els clients amb més edat, descartant els acompanyants de tots els nens, clar. I també és veritat que ens miraven una mica raro quan ens veien jugar amb "frixbis" (com s'escriu això?), robots de lluita teledirigits o al joc de Wall-E de la Play 3. Destaca també la enorme col·lecció de Lego que tenen, especialment la dedicada a Indiana Jones, inclosa una figura gegant feta amb peces de Lego.

També ha estat divertida la planta de noies. Repleta de disfresses de princesa, corones i bufandes de ploma ens ha regalat algunes de les millors fotos que hem fet fins ara. Mentre feiem fotos del Pep amb roba poc masculina una de les treballadores (que era francesa i ens ha confos per italians, com tothom) ens ha convidat a fer-nos la manicura. Invitació que només el Pep ha acceptat. Ha acabat amb una ungla de pell de tigre, una amb floretes, una altra amb l'arc de Sant Martí i una altra amb la bandera de Colombia.

Aquí les fotos:

Pep i la francesa de la manicura

Pep molt masculí

Vista general d'un dels pisos de la botiga

Carlos amb una cara de Doctor Who (sèrie que només veu el Pep i els anglesos)

Pep molt masculí 2

Mr. Nosey

Indiana Jones fet de Lego

London News

Continuem sense feina, com era d'esperar, però com a mínim estem vius. Actualment ens dediquem bàsicament a passejar per Londres amb tota la tranquilitat del món (ens coneixem la ciutat de pe a pa) i visitar museus, que aquí son gratis! El primer, com no podia ser d'altra forma, va ser el Natural History Museum. Consisteix en un seguit de milers d'animals disecats, fòssils i dinosaures. A més de minerals i pedres diverses, però aixó era avorridíssim. Excepte el simulador de terratremols i tot lo de la formació de la Terra i l'univers.

El Natural History Museum

Charles Darwin prenent la fresca

Un velociraptor

L'estrella del museu: un T-Rex animat

La cara del Carlos recent llevat

Encara que sembli mentida la cuixa del T-Rex es mes gran que la del Pep


Dos llangardaixos que no se que son

La mascota del pis

Per altra banda també és digne de comentar el nostre company de pis. Es diu Carlos (ja en som dos) tot i que nosaltres el coneixem com "Caracoles" per la semblança física que té amb l'amic del Rutx de Lleida. És un colombià bastant gros i graciós, d'aquests que sempre tenen mil històries que explicar. La més graciosa de totes és que a Colombia té el puny dret prohibit. Literalment. Es veu que allí les parts del cos es consideren armes i si la policia et deté per haver fet molt mal a algú amb alguna part del cos te la prohibeix, de forma que si la tornes a utilitzar vas directe a la presó. Amics seus tenen els dos punys prohibits i un altre el puny dret i la cama dreta. 

De moment aixo es tot. En properes actualitzacions explicarem com ens guanyem la vida agafant monedes de les fonts. Demà toca visita al British Museum per veure tot l'expoli a Egipte dut a terme pels anglesos.