dijous, 7 d’agost de 2008

Party Night

Va, no patiu que hem estat molt enfeinats aquests dies, per això no hem actualitzat. Divendres vam sortir de festa, Pep i jo. Sols. El cap de setmana anterior ja haviem sortit però ni molt menys amb la mateixa contundència que, tot sigui dit, no va ser premeditada. 

La nit va començar amb el sopar acompanyat d'alguna pinta de Carling. Mentre feiem els postres va arribar l'amic Caracoles i es va apuntar a la beguda. A mesura que anaven caient les pintes les històries anaven degenerant, fins al punt que vam descobrir que l'amic Caracoles era pare. El tio té un fill a Colombia (ell té 24 anys) i li envia una part del que guanya a Londres. Posteriorment ens va fer una classe magistral (o Master Class) sobre com lligar i com tractar amb dones. És tot un geni. La llàstima és que tenia la mudança el matí següent, per marxar cap a una casa on estaria amb dues brasilenyes i dues italianes. En resum: un geni.

Desprès de despedir-nos com calia de l'amic Caracoles (això de "com calia" és un dir perquè cap dels dos recorda l'acomiadament) ens dirigim cap a la City, on es troba la discoteca objectiu. El camí una altra aventura. Perduts entre gratacels i donant voltes al pirulí de Norman Foster que, per molt que el German opini el contrari, creiem que és més guapo el de Barcelona. Dins de la discoteca poca cosa a destacar, més que res perquè tampoc recordem res. Només que el cambrer ens va convidar a 3 rondes de xupitos de Tequila i que mentre feien fora a tothom de la discoteca nosaltres podiem continuar a la zona VIP xerrant amb un altre cambrer i una noia.

Com que el Pep és un maquineta de la festa no en tenia prou amb una discoteca, així que vam entrar a una altra de les de la City. El tema clau està en anar exageradament ben vestit, posar cara de tenir molts diners i entrar ràpid, com si la cua no anès amb tu. I efectivament, si es fa així no cal fer cua. A cap de les dues discoteques vam fer cua fent-nos passar per gent important d'Espanya. La nostra excusa és que som "importem vins d'Espanya". En aquesta discoteca a més erem dels pocs nois que hi havia, d'aquí la foto del Pep rodejat de fèmines humides.

Evidentment al dia següent no ens podiem moure del llit. Ressaca extraordinaria i mal de panxa contundent, a més de cagarrines de diferents colors. Això sí, una Party Night per recordar. Ah! I demà Pacha London!

La nevera de casa


Pep - Caracoles - Carlos


Triunfeti Pep


Demasiado alcohol nubla la vista


A la terrassa del The Light



Atenció a la cara del Pep


Pep i un bus


La RESSACA

6 comentaris:

Anònim ha dit...

i la pregunta, teniun treball? com us pot quedar diners despres de un mes viviendo la vida

Carlos ha dit...

Doncs perquè les primeres setmanes han sigut apretadetes i les dues últimes de despiporre. Amb 800 euros n'hi ha prou per un mes si t'administres bé. I de feina... dilluns toca visita de nou a l'Abercrombie per veure quina oferta fan de feina tot i que està clar que serà rebutjada sigui quina sigui per molt que em pesi...

Pau ha dit...

MOLT GRAN. Seguiu així.

Quan torneu? Treballareu algun dia?

Carlos ha dit...

Tornem el dia 17 i no crec que treballem cap dia. Demà he d'anar a l'Abercrombie i si no em fan firmar contracte treballo un o dos dies i em piro amb la roba que et regalen per treballar. Més que res perquè tot el conjunt de roba (sabatilles, pantalons i polo) puja a unes 160 lliures i amb això ja em donaria per pagat.

Anònim ha dit...

podeu donar cursets de supervivencia a barcelona de com sobreviure a londres amb 800 euros 1 mes i mig

us esperamos con gran amor

carles

Meritxell ha dit...

Hola macussss!! Ja estic a bcn de nou...johhhh!!! M'hauria kedat de bon grat amb vatros. El caracoles ha donat senyals de vida?? Pep, sort en la buskeda del carting (o com s'escrigui)